Xeròfites, Què son?
Utilitzem l'adjectiu xeròfit per aglutinar espècies de diverses famílies o gèneres botànics que tenen en comú la seva capacitat per sobreviure en ambients extremadament secs.
La paraula en sí esta formada per dos paraules gregues, Xeros que vol dir, sec i fitos que vol dir planta.
Una
mica d'història.
De les moltes maneres que hi ha de classificar i descriure les
espècies vegetals el terme Xeròfit no ha estat
dels més
utilitzats. De fet no va ser fins a la dècada dels 80 que es
va
començar a popularitzar entre el colectiu dels aficionats a
la
jardineria de les zones seques dels Estats Units.
Arrel d'uns anys de sequera general a bona part del país, va
provocar problemes de subministre durant llargues temporades. A
ciutats residencials construïdes en zones
desèrtiques, per exemple
Phoenix (Arizona), va quedar totalment prohibit l'us d'aigua per usos
que no fossin bàsics.
(Recordem que no fa pas gaire, a Catalunya es va viure una situació semblant.)
Grups ecologistes de la zona i el potent sector de la jardineria van començar a colaborar estretament per tal de poder oferir una alternativa, per poder mantindre espais verds adaptats al seu clima i per tant poder subsistir fins i tot en èpoques de mancança hídrica. Així va néixer el “xeriscape” (xerojardineria.)
Els “pares” de la xerojarineria van començar treballant amb la combinació d'espècies d'alta resistència a la sequera, junt amb tècniques i materials que permeten optimitzar l'aigua de reg.
Aquell va ser l'embrió de moltes de les tècniques que a dia d'avui podem veure a la majoria de zones verdes de nova creació.
Espècies:
La mediterrània és una de les zones del món amb més diversitat d'espècies de tipus xerófit. Moltes d'elles històricament no han estat utilitzades com ornamentals, això no vol dir que no sigui possible adaptar-les. Especies arbòries com la Pistacia lentiscus, considerada per molts pagesos de la comarca de Les Garrigues (entre d'altres), com un destorb difícil d'erradicar, pot esdevenir una alternativa en el disseny d'espais verds. (Veure fitxa.)
L'avantatge de les especies xeròfites autòctones és que són especies adaptades a les temperatures mínimes hivernals.
Altres zones: Arreu del món hi ha zones d'aridesa extrema, però no a totes aquestes zones les temperatures hivernals són tan baixes com a les nostres comarques. (Sobretot a l'interior.) Per això a l'hora de triar plantes de “baix consum” per exteriors es convenient assegurar quines temperatures mínimes pot suportar sense patir d'anys extrems.
Tècniques:
Hi ha moltíssimes maneres d'optimitzar el consum d'aigua. Aquestes actuacions son positives per tota mena de vegetals, siguin xeròfits o no.